Vaig néixer a Montornès del Vallès el 1989. Sempre m’ha agradat molt inventar històries. Quan la meva germana i jo érem petits, el meu pare ens explicava un conte abans de dormir on nosaltres érem els protagonistes. M’imaginava tot el que passava fascinat i per això jo també em vaig proposar inventar el meu primer conte quan tenia sis anyets. Com que gairebé no sabia escriure, li vaig dictar al meu pare la història d’un explorador que passava moltes aventures i al final decidia viure en una piràmide. Amb nou anys em vaig atrevir a escriure jo mateix un conte d’aventures del meu puny i lletra. Des d’aleshores, he continuat escrivint relats curts.
Un dia, gairebé de casualitat, vaig entrar al web del meu escriptor preferit: Jordi Sierra i Fabra. Allà vaig veure la convocatòria del Premi Jordi Sierra i Fabra, un premi adreçat a nois i noies menors de divuit anys que havien de presentar una novel·la d’un mínim de 50 pàgines. Jo mai n’havia escrit cap, però m’ho vaig proposar com un repte personal i vaig pensar d’escriure el llibre que m’hauria agradat llegir. Així va ser com va néixer El poder de una decisión, la meva primera novel·la amb tan sols setze anys. I quina va ser la meva sorpresa quan, al febrer de 2006, em va trucar el Jordi Sierra i Fabra per dir-me que havia estat el guanyador! Em sento molt afortunat. Mai abans m’havia plantejat ser escriptor, però des d’aquell moment, m’ho vaig proposar com un somni. A la universitat vaig començar els estudis de Comunicació Audiovisual, però als dos anys de carrera em vaig adonar que valia la pena arriscar i vaig canviar-me a la carrera de Teoria de la literatura. Actualment ja he acabat els meus estudis i compagino el món de l’escriptura amb la professió de professor.
M’agradaria que coneguéssiu una mica millor les meves aficions. Com és evident, m’agrada escriure, ja que em permet potenciar la meva imaginació al màxim i alhora plasmar els meus sentiments. Per a mi, l’escriptura és una teràpia que treu enfora les meves preocupacions. Malgrat que els neguits no desapareixen, les paraules els fan presoners i no poden tornar al meu cap. De totes maneres, no només m’agrada escriure. Tinc moltes altres aficions i en podria fer una llista ben llarga, però com que sóc de rànquings, prefereixo resumir les coses que més m’han agradat en els següents àmbits:
Un llibre? Tuareg, d’Alberto Vázquez Figueroa
Una pel·lícula? La vida es bella, de Roberto Benigni
Un poema? Romance de luna, de Federico García Lorca
Una obra de teatre? La dama del alba, d’Alejandro Casona
Un musical? The Lion King, de Disney
Una cançó? Total eclipse of the heart, de Bonnie Tyler.
Un racó del món? Tower Bridge, de Londres
Un país especial? Egipte
Un esport? La natació
Una experiència extrema? Perdre’m al Parc Nacional d’Aiguestortes tota la nit.
Al capdavall, tot allò que he descobert i he viscut em fa ser qui sóc i es plasma en la meva escriptura. Finalment, us deixo el llistat de premis que he guanyat fins ara. Els premis mai han estat el motiu pel que escric, simplement són reptes que m’he anat proposant. Tinc molt clar que escriure és una necessitat vital i ho continuaré fent sempre, vinguin o no vinguin premis
Comments are closed.