Al Montilivi

I seixanta-vuit! Avui he visitat la gent de 2n de l’institut Montilivi de Girona per xerrar sobre Nadar o morir. M’he trobat davant d’uns nois i noies molt participatius que m’han escoltat amb molta atenció. Si hagués de definir les xerrades d’avui amb una paraula, aquesta paraula seria il·lusió. Tothom en desprenia en veure’m, en escoltar-me i en parlar-me. Moltes gràcies! Ha estat fantàstic concloure el curs d’aquesta manera, ja que amb aquesta xerrada acabo la ronda de visites a centres del 2017-18. Deu n’hi do! Tenint en compte que he estat treballant de jornada complerta, me’n faig creus, del ritme tan frenètic que he portat aquests mesos. Moltes gràcies, Concepció i Elisabeth, pel vostre ‘carinyu’, així com a la resta del professorat. Una abraçada gegant!