Xerrada a l’Escola Diocesana de Navàs

I vint-i-set! Aquest matí m’he trobat amb la promoció de 2n de l’Escola Diocesana de Navàs per xerrar sobre Despertant la ira del faraó. M’ho he passat molt bé amb uns alumnes molt trempats, eixerits i divertits. S’han produït unes quantes anècdotes curioses. Per exemple, he fet una porra per veure qui endevinava la meva professió a part de l’escriptura i han sortit propostes tan variades com ara peó metal·lúrgic, perruquer o professor de música. Qui sap? Potser m’hauria de replantejar què faig amb la meva vida… També ha estat divertit quan ha participat un noi que es deia Adrià, i després un altre Adrià, i després un altre Adrià… i és que n’eren quatre! I per últim, a les dedicatòries, un alumne m’ha reconegut que li encanta la professió de la seva mare, ortodoncista!, i s’ha endut la següent dedicatòria: “per a un nano amb un bon somriure!” Cracks, m’he sentit molt a gust amb vosaltres. Moltes gràcies per l’atenció! Moltes gràcies a la comercial d’Animallibres, la Carme, per assistir-hi! I moltes gràcies, Irene, per la teva il·lusió! Fins una altra!