Xerrada al Cim
I cinquanta-cinc! Aquest migdia m’he trobat amb els grups de 3r de l’escola el Cim de Vilanova i la Geltrú per xerrar sobre Nadar o morir. M’heu semblat uns nanos molt participatius, entusiastes, profunds i vitals. En molts casos, m’ha sorprès el vostre grau d’introspecció en la novel·la, la minuciositat de les intervencions i la maduresa d’algunes reflexions. L’anècdota: una noia també s’havia llegit La casa del cementiri de cotxes el dia després d’acabar-se Nadar o morir perquè li havia agradat. Aquests gestos em donen vida. Gràcies per la vostra energia i bon rotllo. I moltes gràcies, Araceli, per l’aposta personal que fas per mi. Fins aviat!
