Xerrada al Bellulla

I setanta-vuit! Aquest matí he visitat la gent de 4t de l’institut Bellulla de Canovelles per xerrar sobre La tempesta. M’ha agradat l’esperit crític dels alumnes, que m’han donat les seves opinions d’una manera sincera i ben argumentada. En línies generals, els nois i noies consideren que el final ha estat una mica precipitat, però els ha agradat la duresa de la història. De fet, m’han reconegut que es mantenien molt atents i expectants durant la lectura de la novel·la en veu alta, alguns fins i tot s’avançaven per iniciativa pròpia i uns quants s’han emocionat amb el final (inclosa la professora). Ha generat debat el fet que la mare perdonés la Nahara en el desenllaç. Mentre que alguns consideren que la mare s’hauria d’haver mostrat més ferma i inclement amb la seva filla, d’altres han opinat que qualsevol mare hauria fet el mateix. Sigui com sigui, la novel·la ha calat en l’alumnat i no l’ha deixat pas indiferent. Gràcies per la vostra implicació. I gràcies, Marina, per la teva passió. Una abraçada!