Xerrada al Domènec Perramon

I quaranta-una! Aquest matí m’he trobat amb un públic molt agraït de 2n de l’institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt per xerrar sobre Nadar o morir. Tan bon punt hi he entrat, alumnes d’altres cursos m’han saludat perquè se’n recordaven de mi i, fins i tot, una noia de batxillerat m’ha confessat que el meu llibre havia estat l’únic que s’havia llegit durant l’ESO. Pel que fa a les xerrades, els nois i noies m’esperaven amb candeletes i s’han mostrat molt simpàtics, propers, il·lusionats i agraïts. En acabat, molts m’han encaixat les mans, m’han fet preguntes i m’han demanat fotos. L’anècdota del matí? Quan un noi m’ha reconegut que la meva novel·la ha sigut la seva segona preferida, tan sols per darrere d’El Quixot. Quin honor! Vull agrair l’atenció tan atenta que m’ha dispensat el professorat i la directora, l’Anna, qui m’ha presentat en les dues xerrades i ha explicat que ens vam conèixer a l’institut Sa Palomera de Blanes quan el meu pare m’hi va portar en cotxe per fer-hi una xerrada amb disset anyets. Com ha plogut! Maria, t’hem trobat a faltar… Fins aviat!