Xerrada al Club de lectura del Peu Blanc

I setanta-nou! Avui he viatjat fins a l’illa de Mallorca per fer una trobada amb pares, mares i professors de l’institut Peu Blanc de Sa Pobla per xerrar sobre La tempesta. Quin dia més intens! Pel matí, l’Antònia Pons, professora del centre, m’ha recollit a l’aeroport i m’ha portat a dinar a Campanet, un d’aquests poblets amb encant d’interior. Mentre dinàvem, l’alcalde ha entrat al restaurant, ens ha saludat i s’ha quedat a dinar amb nosaltres. I hem fet petar la xerrada com si ens coneguéssim de tota la vida! He de reconèixer que m’ha caigut molt bé, l’alcalde, se’l veu bon paio. Havent dinat, hem anat a Sa Pobla, on he fet un cafè amb el director de l’institut, el Roberto. De seguida se’ns han sumat el Pep Alemany i la seva dona, així que tots quatre hem gaudit d’una conversa amena i gratificant. I és que el Pep és criminòleg i és qui m’ha acompanyat durant la meva trobada amb pares, mares i professors del club de lectura de l’institut, els quals s’havien llegit La tempesta. Hem tingut l’oportunitat de reflexionar envers la violència intrafamiliar, els límits que els pares han de fixar als fills i les claus d’una convivència respectuosa. L’acte l’ha conduït l’Antònia i ha aplegat una trentena de persones. Èxit total! M’ha semblat molt interessant escoltar les reflexions del Pep sobre la protagonista de la meva novel·la, un personatge que “acabarà malament si no canvia d’institut, ja que té moltes probabilitats de patir problemes d’alcohol, drogues o prostitució si roman en el seu ambient”. En acabat, hem fet un piscolabis, he signat alguns llibres i he conegut una mica més els assistents. En definitiva, un dia ben rodó. Gràcies a tots els que l’heu fet possible!