Xerrada al Viladecavalls

I seixanta! Aquest matí he visitat la gent de 2n de l’institut Viladecavalls per xerrar sobre La pregunta. Arribar a l’institut s’ha convertit en una autèntica odissea, ja que m’he confós de ruta i l’autopista m’ha portat fins al peatge de Sant Vicenç de Castellet, pel qual he passat dues vegades (per sortir i tornar-hi a entrar). Al final, he arribat uns deu minuts tard al centre, sort que els alumnes m’esperaven amb paciència. Disculpeu-me. Les tres sessions han anat molt bé. Alguns estudiants han reflexionat sobre la mort i la majoria m’ha reconegut que mai s’han fet la pregunta que planteja la novel·la: on anem quan morim? A molts els han explicat que tot forma part d’un procés vital. M’ha agradat compartir una estoneta tan agradable amb vosaltres. A més, ha estat un matí de retrobaments amb antics professors d’altres centres. I, sobretot, m’ha fet molta il·lusió coincidir amb tu, Núria, després de tants anys! Que tingueu un bon cap de setmana!