Xerrada al Fedac de Lleida

I setanta-quatre! Aquest matí, després de visitat l’escola Santa Anna, m’he passat per l’escola Fedac de Lleida per xerrar amb l’alumnat de 2n sobre Extraños en un aeropuerto. Malauradament, el comportament ha estat força negatiu fins que ha entrat la directora de l’escola. Durant la major part de la trobada, els alumnes han estat xerraires, distrets i riallers. Aquest ambient m’ha impedit concentrar-me, perquè les interrupcions eren constants: un noi expulsat que no parava d’entrar i sortir de la sala quan es despistava la professora, un altre noi que feia diferents tipus de xiulets, unes noies que es llançaven paperets d’una banda a l’altra del passadís, alguns nois i noies que es canviaven de seient sense demanar permís… En fi, m’he sentit força ignorat i desconcertat durant bona part de la sessió. I m’ha sabut greu pels estudiants que realment mostraven interès en les meves explicacions, perquè també n’hi havia, llàstima que els que feien més soroll acabessin acaparant l’atenció. Quina diferència d’actitud hi ha hagut quan has arribat, Verònica, els nanos semblaven uns altres! Gràcies a tots aquells alumnes que heu prestat atenció. I gràcies, Esther, per ser-hi en representació de l’editorial. I Verònica, amb ganes de veure’ns el curs vinent, fer un cafè i fer petar la xerrada. Sempre és un plaer. A reveure!