Al Montilivi
I seixanta-vuit! Avui he visitat la gent de 2n de l’institut Montilivi de Girona per xerrar sobre Nadar o morir.
M’he trobat davant d’uns nois i noies molt participatius que m’han escoltat amb molta atenció.
Si hagués de definir les xerrades d’avui amb una paraula, aquesta paraula seria il·lusió. Tothom en desprenia en veure’m, en escoltar-me i en parlar-me. Moltes gràcies! Ha estat fantàstic concloure el curs d’aquesta manera, ja que amb aquesta xerrada acabo la ronda de visites a centres del 2017-18. Deu n’hi do! Tenint en compte que he estat treballant de jornada complerta, me’n faig creus, del ritme tan frenètic que he portat aquests mesos. Moltes gràcies, Concepció i Elisabeth, pel vostre ‘carinyu’, així com a la resta del professorat. Una abraçada gegant!
hola
et voldria donar les gracies per venir a l’institut montilivi ja que em feia molta il·lusio ja que em va encantar el llibre.
et volia preguntar si hi ha alguna part de la histora que hagi passat en realitat?
Hola Mar!
Moltíssimes gràcies per comentar. Ets el primer! La veritat és que tota la narració és inventada, l’únic punt de connexió amb la realitat és que a mi també m’agrada nedar. Cuida’t!