Un hilarant Don Gil ple de desimboltura i frescor
La companyia andalusa La Teatrera presenta una versió divertida, fresca i rigorosa de Don Gil de les calzas verdes de Tirso de Molina. Vaig tenir l’oportunitat de veure la representació al Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Almagro al mig del carrer. Va ser com transportar-me al passat, ja que l’escenari es va instal·lar davant de l’ermita de Sant Joan, com les representacions medievals a la porta de les esglésies, i el vestuari dels actors imitava els vestits i les peces del segle XVII amb detall i realisme.
La proposta de La Teatrera és fidel al text de Tirso de Molina, una complexa comèdia d’embolics en què molts dels personatges canvien d’identitat. El repte era majúscul, però aquesta companyia andalusa l’ha superat amb escreix. La representació ha dotat de vida i energia un text que requereix més d’una lectura per comprendre’n tot el potencial. L’obra ha anat creixent, fent-se gran, portentosa, fins a desembocar a un final hilarant. Té mèrit que una comèdia de quatre-cents anys aconsegueixi el seu propòsit original: que et faci riure. I això ha estat possible gràcies al ritme àgil de la posada en escena, la dicció clara dels actors, la compenetració de l’equip al complet i una interpretació intel·ligent del text original.
L’adaptació i la direcció d’Asun García ha aconseguit individualitzar les personalitats de cada personatge i conferir-los els matisos necessaris perquè els intèrprets desprenguin llum pròpia i facin brillar la representació en conjunt. Una impecable Rosa Calvente al paper de Don Gil; un elegant Francisco Martín com a galant; una vital Rocío Rondón com a dama; un versàtil Bruno Morante com a pretendent i un sembradíssim Mario Fernández com a graciós. Així mateix, la resta de l’elenc també ha interpretat els seus papers secundaris amb cura i dedicació.
En definitiva, La Teatrera és una companyia valenta que ha encarat el text de Tirso de Molina amb frescor, professionalitat, desimboltura i una força aclaparadora. Com no podia ser d’una altra manera, ens va posar tot el públic dret per desfer-nos en aplaudiments i crits.
