Category: Curiosidades

L’escenari de “El Torneig dels Núvols”

La novel·la de El torneig dels núvols s’ambienta en una ciutat inventada, Mangore, que està inspirada en una colònia minera situada a la població de Cercs (Berguedà, Catalunya). L’11 d’agost de 2022 vaig anar amb uns amics per explorar una mina de carbó abandonada. Quan vaig arribar a la població, el primer que em va sorprendre va ser la gran torre d’una central tèrmica abandonada. Encara que aquesta central produïa electricitat cremant carbó, em va semblar una central nuclear de primeres. I d’aquí va sorgir una pregunta: per què es va abandonar la central nuclear? I si s’hagués produït un accident? Quanta gent hauria sobreviscut? I si, en comptes d’un accident, hagués estat una cosa intencionada? D’aquí va sorgir la idea de la Gran Catàstrofe, una guerra nuclear que va eliminar la major part de la població mundial.

Vam començar la visita pels blocs de pisos dels antics miners que havien treballat a la mina. Tots ells estaven abandonats. De seguida vaig veure que eren vivendes humils, de classe treballadora, on havien viscut els treballadors amb les seves famílies. D’aquest barri gris i pobre, va sorgir l’escenari dels barris en blanc i negre de Mangore. A la novel·la, l’Aaron comenta que no li agradava el seu barri: que els edificis semblaven els mòduls d’una presó immensa.

D’altra banda, vam endinsar-nos en una mansió abandonada, la casa del comte de Fígols, una luxosa casa de planta quadrada que semblava un castell. Era l’edifici que va construir-se el propietari de la mina, José E. de Olano, poc abans que el rei Alfons XIII el nomenés comte. En visitar aquesta enorme mansió, on podrien viure moltes persones, va sorgir la idea del Bastió, una fortalesa enmig dels barris pobres que representava el poder sobre la població.

I, després, vam entrar a la mina, un passatge molt llarg que es perdia en l’infinit. L’aire era dens i costava de respirar. En alguns trams del túnel, encara es conservaven els rails i, fins i tot, una vagoneta. Finalment, vam sortir per on havíem entrat. Aquest túnel em va inspirar per crear la Porta del No-Retorn.

La casa real de “La casa del cementiri de cotxes”

L’escenari que descric a la novel·la de La casa del cementiri de cotxes està inspirat en un lloc real ubicat al poble de Montmany (Vallès Oriental, Catalunya). El 27 de febrer de 2015, una amiga i jo vam planejar una excursió per visitar el castell de Montmany, però ens vam saltar la sortida que ens hauria dut al castell i vam seguir conduint per una carretera estreta enmig del bosc. Aquesta carretera va desembocar en una sorprenent masia que semblava abandonada. Tal com es veu a les imatges, la casa estava envoltada per un munt de cotxes desballestats. I no solament hi havia cotxes, també hi havia un tractor, una caravana amb el frontal fos i, el més curiós de tot, un cotxe situat sobre dos rails dalt d’un precipici. Tot voltant per aquest escenari tan neguitejant, vam descobrir una ermita amb una esquerda que travessava la façana. Vam deduir que la casa devia estar habitada perquè un gos no parava de bordar-nos lligat a la seva caseta i, quan vam trucar a la porta per pura curiositat, el seu propietari ens va sortir pel balcó de la primera planta i ens va cridar que marxéssim d’allà. I aquest va ser l’origen de la llegenda del ferroveller…