Xerrada a La Plana
I quinze! Aquest matí m’he passat per l’institut La Plana de Vic per xerrar sobre Nadar o morir amb l’alumnat de 4t. M’ha fet la sensació que la novel·la ha agradat força i m’he sentit molt còmode davant d’uns nois i noies atents i reflexius. S’han produït un parell d’anècdotes curioses i divertides. D’una banda, un estudiant s’ha colat abans d’hora a l’aula de la xerrada per demanar-me, entusiasmat, que li signés el llibre. D’altra banda, un altre noi m’ha preguntat si faré la mitja marató de Granollers. Ho sabia perquè m’havia vist una història d’Instagram en què publicava el meu número de dorsal i encara se’n recordava perquè ell també s’hi havia inscrit. Quina bona memòria! Gràcies per la vostra proximitat! I gràcies, Alicia, per obrir-me les portes del teu institut. Una abraçada!
¡Hola Arturo!
Muchas gracias por la charla. Solo quería aclararte que, en realidad, fue al revés: fuiste tú quien, al ver tu historia con el dorsal, me motivó a apuntarme, pues llevaba tiempo buscando alguna carrera de esa distancia. ¡A ver si coincidimos!
¡Un saludo!
¡Ey Silver!
¡Qué bueno! Pues seguro que nos vemos en la Mitja. Es más fácil que me reconozcas tú a mí, así que, si me ves por ahí, salúdame y nos hacemos una foto.
¡Cuídate!
Fue un gusto conocerte Arturo! Espero volver a verte 🙂
¡Hola Roman!
Gracias por tu mensaje. A mí también me gustó conocerte y contagiarme de tu entusiasmo.
¡Un abrazo!