Xerrada a l’Argentona
I vint-i-sis! Aquest matí he visitat l’alumnat de 2n de l’institut Argentona per xerrar sobre Nadar o morir. Els nois i noies han estat molt engrescats, participatius, propers i agradables. Molts d’ells m’han donat idees per escriure una segona part de la novel·la, les quals giren entorn de la relació que el Bruno podria mantenir amb la mare, la Lídia o el Lagartija. A més, s’han produït un parell de moments interessants. El primer ha sigut quan he descobert que unes noies s’havien llegit altres llibres meus de manera voluntària, com ara La casa del cementiri de cotxes o Presoners del mar. El segon, quan un grapat d’alumnes m’ha aplaudit de manera espontània mentre creuava el pati cap a la cantina amb la May, la professora. Gran moment! Gràcies pel vostre entusiasme! I moltes gràcies, May, per les estonetes tan gratificants fent el cafè. A reveure!
Han sido unas charlas muy amenas e interesantes, Arturo. El alumnado estaba encantado, y las profes, también. Y ya se sabe: café y buenos momentos forman un tándem inseparable. Un rato muy agradable. ¡Nos vemos!
Me alegro que se haya generado una sinergia tan positiva. Y, por supuesto, los cafés han sido la guinda del pastel.
¡Un abrazo grande!