Xerrada a l’escola Tecnos
I quaranta-set! Aquesta tarda he visitat l’alumnat de 1r de l’escola Tecnos de Terrassa per xerrar sobre les meves novel·les. Majoritàriament, els nois i noies havien llegit Nadar o morir i Supervivientes detrás de las cámaras, tot i que alguns també s’havien animat amb Ombres a la foscor, La tempesta, Presoners del mar i, fins i tot, Veïns especials. Els alumnes han estat molt simpàtics, eixerits, participatius, entusiastes i interessats. Moltes gràcies per tan bona vibra! I també moltes gràcies, Júlia, per apostar any rere any per mi. Gisela, t’hem trobat a faltar… Una abraçada enorme!
Hola, Arturo! Fa ja uns dies que estic escrivint i elaborat una idea que vaig tenir i m’agradaria fer-te les següents preguntes: per a mi el que més por em fa és un full en blanc, tu com t’ho fas per trobar un inici pels teus escrits? Abans de començar a escriure et fas planificacions de com anirà la història o te l’inventes mentre l’escrius?
Hola Ona! En primer lloc, enhorabona per la teva iniciativa i empenta per escriure. T’ho recolzo al 100%! Pel que fa a la por al paper en blanc, intento sempre tenir clar com acaba la història, és a dir, el desenllaç. És com si comencés la novel·la pel final, perquè un cop tens clar com acaba la història, et planteges què ha de passar per arribar fins allà i, pràcticament, la novel·la et surt sola. Jo no acostumo fer-me guions del que passarà a cada capítol, alguna vegada ho he fet, però m’agrada més que tot flueixi i deixar-me sorprendre per mi mateix. Una abraçada!