Xerrada al Montbui
I setanta-una! Aquest matí he fet una marató de xerrades amb els alumnes de 3r de l’institut Montbui de Santa Margarida de Montbui per xerrar sobre La tempesta. M’ho he passat genial. Els nois i noies m’han transmès bona vibra i m’hi he sentit molt a gust. L’anècdota del dia? En una de les trobades, un professor ha demanat que sortissin de l’aula uns quants alumnes durant uns minuts i, mentrestant, he aprofitat per aliar-me amb els seus companys per fer creure els que havien marxat que uns familiars meus havien mort durant la inundació d’un càmping. Quan els ho he dit en tornar, tots ells s’han quedat corglaçats. Quin fart de riure ens hem fet quan els he desvetllat que havia estat una broma. Per sort, els meus familiars estan sans i estalvis. També m’ha fet il·lusió que, en acabar un parell de xerrades, els alumnes m’aplaudissin espontàniament. Sou molt grans! Gràcies, Cristina i Esther, per acompanyar-me durant aquest matí. Una abraçada gran!
Opino que la charla ha sido divertida, sobretodo por lo de la broma y la el ambiente que había. Ahora he estado mirando otros libros tuyos y me he interesado por el de Nadar o morir, seguramente me lo leeré. Gracias por la charla de hoy!
¡Hola Irene! Gracias por tu comentario y por haber chafardeado un poco. Nadar o morir es un drama que te puede gustar si te ha cautivado La tempesta. Si te lo lees, ya me dejarás escrita tu opinión por la web. ¡Un abrazo!