Xerrada a l’Argentona
I vint-i-sis! Aquest matí he visitat l’alumnat de 2n de l’institut Argentona per xerrar sobre Nadar o morir. Els nois i noies han estat molt engrescats, participatius, propers i agradables. Molts d’ells m’han donat idees per escriure una segona part de la novel·la, les quals giren entorn de la relació que el Bruno podria mantenir amb la mare, la Lídia o el Lagartija. A més, s’han produït un parell de moments interessants. El primer ha sigut quan he descobert que unes noies s’havien llegit altres llibres meus de manera voluntària, com ara La casa del cementiri de cotxes o Presoners del mar. El segon, quan un grapat d’alumnes m’ha aplaudit de manera espontània mentre creuava el pati cap a la cantina amb la May, la professora. Gran moment! Gràcies pel vostre entusiasme! I moltes gràcies, May, per les estonetes tan gratificants fent el cafè. A reveure!
I vint-i-cinc! Aquest matí he visitat la gent de 1r de l’institut Voltreganès de Les Masies de Voltregà per xerrar sobre Presoners del mar. He fet tres sessions consecutives i m’he trobat davant d’un alumnat participatiu i engrescat. Ens ha passat de tot. Per exemple, un nano ha sortit de la biblioteca enfadat perquè no estava d’acord amb un canvi de lloc, a un altre li ha caigut una ampolla de vidre que s’ha esmicolat al terra, un altre no ha parat d’agafar llibres de les prestatgeries de la biblioteca… En fi, que no ens hem avorrit! Malgrat tot, moltes gràcies per la vostra atenció. I moltes gràcies, Vanessa i Margalida, per apostar per la meva figura. A reveure!