Xerrada al Mirasan

I setanta-dues! Aquest matí m’he passat pels grups de 3r de l’escola Mirasan de Lleida per xerrar sobre Extraños en un aeropuerto. Les dues trobades han anat molt bé i m’he sentit com peix a l’aigua. A més a més, s’ha produït un moment màgic, d’aquests moments que només passa de tant en tant. Quan he preguntat a l’alumnat pels seus “grocs”, un noi ha explicat obertament que tenia un amic a primària que es va ajuntar amb males companyies i es va acabar convertint en el seu assetjador durant dos anys. Després d’explicar-ho als seus pares i professors, el van canviar d’escola. El més curiós de tot plegat ha sigut que els seus companys del Mirasan no coneixien aquesta situació, cosa que demostra el poder transformador de la literatura. Gràcies a l’argument del llibre, un lector s’hi ha emmirallat i s’ha obert en canal per parlar d’una experiència traumàtica que ja ha superat. Un dia per recordar! Gràcies, Ester, per aquest matí tan engrescador. Fins a l’any vinent!