SHADOWS IN THE DARK
Six teenage friends go camping in the mountains. They want to visit the ruins of an old castle and spend the night there in tents. This particular night, however, is not like any other. They have chosen the night of the Bonfires of Saint John, a night which reminds them of a sad event that took place four years ago. Soon, they discover an eerie presence. A presence that hides in the woods around them, silently and patiently lurking in the shadows. They do not know who or what it is, nor what it wants. They have no idea how dangerous a shadow can be when it is dark… What started as a pleasant excursion in the mountains has turned into a living nightmare. And they soon discover there are more shadows hiding in the dark.
Shadows in the Dark is a thriller about the fight for survival, the pursuit for redemption and the loss of friendship.
CURIOSITIES
- Before writing this novel, I spent the night atop the mountain of San Miguel with a group of friends. It is a dangerous spot, as there is no phone signal, no illumination at night and reaching it is extremely difficult.
- The Bonfires of Saint John is a festivity which has pagan roots prior to Christianism. It was originally celebrated on the 21st of June when bonfires were lit to strengthen the sun on the shortest night of the year.
- In the surrounding areas of the castle of San Miguel, an important battle was fought between peasants and Catalan noblemen. In 1485, the peasants won the battle and subsequently managed to end the oppression of the overlords.
Bones, felicitas pel llibre! Una pregunteta, qui és el nom d’en Grenyes?
Gracies
Bones!
Gràcies pel teu comentari i per la teva felicitació. Pel que fa al nom d’El Grenyes, sincerament, no n’havia pensat cap. Crec que el sobrenom del personatge té prou força com per caracteritzar-lo.
Una abraçada!
Bon día, Arturo Padilla.
Nosaltres som n’Aina Garcia i na Zaira Vidal de l’institut IES Llucmajor (Mallorca).
Volem comentar-te algunes coses sobre el llibre Ombres a la foscor. Ens ha semblat molt interessant i misteriós. A part d’això la nostra part favorita ha estat quan el petard ha esclatat en la tenda de campanya, no ens esperàvem aquell final. Ens agradaria saber si podries continuar el llibre per sabre qui va fer esclatar aquell petard i com acaben en Xavi amb l’Adrià, la Laia amb L’Adrià o en Jordi amb l’Alèxia.
En el pròxim llibre podries posar més aventures amb el grup, o simplement un poc de més misteri, ja que a la majoria dels lectors li agraden més. També podries traduïr els llibres en altres idiomes, seria un èxit total!
Esperam la vostra resposta amb ànsia!
Salutacions
Atentament: Zaira i Aina.
Hola Zaira i Aina,
Gràcies pel vostre comentari i pel vostre entusiasme. De debò que em fa valorar la meva feina i em fa sentir que l’esforç ha valgut la pena. De moment, no tinc pensada una segona part del llibre, però em sembla fabulós que vosaltres mateixos decidiu com continua la història i com evolucionen les relacions entre els personatges. Jo, personalment, soc partidari dels finals feliços i de transmetre un puntet d’esperança.
Cuideu-vos!
Hola, Aturo Padilla,
Som en Jordi i na Isabelle de l’IES Llucmajor de segon d’ESO.
Hem llegit Ombres a la foscor i ens ha agradat molt perquè és de misteri i t’enganxa, no et pots aturar de llegir-lo. També m’agrada que hi hagi ombres misterioses perquè et penses que serà un fantasma i al final és en Jordi. En conclusió, és un llibre molt divertit i fàcil de llegir.
En sortirà una segona part, ja que al final queda a l’aire qui ha estat el que va tirar els petards?
N’Adrià s’ha entregat?
N’Adria i na Laia varen sortir després?
Hola Jordi i Isabelle,
Gràcies pel vostre feedback. Em fa il·lusió que us hagi quedat un bon regust de boca. Sou uns quants els que em demaneu una segona part, però malauradament no en tinc prevista cap. Cadascú ha d’imaginar el que passa tot seguit, però té sentit que l’Adrià s’entregui a la policia i que ell i la Laia reprenguin una relació que va quedar en pausa.
Una abraçada!
Bon dia, som na Carla i n’Aina de 2n ESO de l’IES Llucmajor (Mallorca).
Hem estat llegint el teu llibre ”Ombres a la foscor” durant les classes de català. Ens ha agradat molt la intriga, el misteri i la manera que t’enganxa, però ens hem quedat amb alguns dubtes sobre el final del llibre.
Qui va ser el que va tirar el petard dins la tenda?
Com acabarà l’amistat entre en Xavi i n’Adrià?
N’Adrià i na Laia seguiràn junts?
….
Així que et demanem que es faci una segona part d’”Ombres de la foscor”.
Moltes gràcies per la teva atenció i enhorabona.
Hola Aina i Carla,
Si em demaneu la segona part de la novel·la vol dir que us ha agradat. Me n’alegro molt! Malauradament no tinc pensat escriure una segona part perquè, per norma general, les segones parts mai són tan bones com les primeres. En relació a les vostres preguntes, les dues primeres les he anat responent en altres comentaris. I, pel que fa a la relació de l’Adrià i la Laia, crec que tots dos continuaran junts perquè han estat sincers i, en el fons, s’estimen molt. A tots ens agraden les històries que acaben bé. Salutacions!
Hola, Arturo Padilla,
Som en Marc i en Lucas, alumnes de 2n d’ESO de l’IES Llucmajor (Mallorca). Ens hem llegit el teu llibre Ombres a la foscor. Ens agradaria saber si en trauràs una segona part. Al final qui va tirar el petard a la tenda de campanya? Com acaba la relació entre el Xavi i Adria?
Ens ha agradat molt el teu llibre, però hi ha moltes coses en l’aire.
Hola Marc i Lucas,
Gràcies per escriure’m i pel vostre interès en la novel·la. La majoria de les preguntes que em feu les he anat responent als vostres companys i us recomano que feu un cop d’ulls als altres comentaris. Pel que fa a la relació entre el Xavi i l’Adrià, crec que és evident que tots dos han pres camins diferents que els separaran a partir d’ara. Quan un és jove, creu que els amics que té li duraran tota la vida, però a mesura que compleixes anys t’adones que hi ha molta gent que deixes enrere, ja sigui per personalitat, malentesos, actituds, decisions… Així és la vida, cal acceptar que anem perdent amics i guanyant-ne d’altres. Abraçades!
Bon dia, Arturo Padilla de Juan, som Firdaous Zaaraoui i Toni Caldés de l’IES Llucmajor (Mallorca). Ens hem llegit el llibre ‘Ombres a la foscor’ i ens ha agradat molt, però el final ha estat molt inesperat. Voldríem saber si hi haurà un segon llibre o no, o si se’n farà alguna sèrie.
Moltes gràcies.
Hola Firdaous i Toni,
No tinc prevista fer la segona part. I, pel que fa a la sèrie, ja m’agradaria, però malauradament aquesta decisió no depèn de mi. S’han de tenir molts contactes per transformar una novel·la en una sèrie televisiva. Ara bé, si sou persones creatives, us recomano que participeu al concurs de booktràilers que convoco. Podeu fer-hi un cop d’ull a les bases en aquesta mateixa web. Aneu a la pestanya CONCURS > CONCURS 2025. Si us animeu, molta sort!
Benvolgut Arturo, som dues alumnes de 2n d’ESO de l’IES Llucmajor (Mallorca), i ens comunicam amb tu per demantar-te una segona part del llibre Ombres a la focor. L’hem llegit durant el darrer mes i ens ha encantat, ens ha enganxat des del primer moment i encara en volem més.
Moltes gràcies!
Atentament Xisca i Aina.
Hola Aina i Xisca,
Celebro que el llibre us hagi deixat un bon regust de boca. Tot i que no tinc previst fer-ne una segona part, si us agraden les històries de suspens i terror, us recomano La casa del cementiri de cotxes, una novel·la en què un grup de joves es perden pel bosc i troben una casa envoltada de cotxes desmuntats i oxidats. I, com no podia ser d’una altra manera, s’hi queden incomunicats. Crec que us pot engrescar!
Hola, jo soc na Mirta Mannefeld Demarchi del col·legi IES Llucmajor (Mallorca). T’escric per comunicar-te les meves opinions i dubtes d’un llibre teu. Hem llegit Ombres a la foscor i a tots ens ha agradat. A mi, que m’agraden aquests tipus de llibres, m’ha encantat. Els llibres del col·legi no em solen agradar, però aquest ha estat s’excepció de la regla. Ombres a la foscor és entretingut i atractiu, t’enganxa a cada capítol. Dels llibres que he llegit de l’escola aquest, amb diferència, és el meu favorit. No m’agraden especialment els llibres en català, però el teu ha estat molt bé. També et volia demanar alguns dubtes… Com has pensat tota aquesta història? Per què l’has escrit? Què és el que més t’agrada del llibre? Molts de companys meus opinen que hauries de fer una segona part, jo no. He llegit altres llibres, aquest no té un final obert, és un final que no et resol tots els dubtes però tampoc et deixa la història a la meitat. Esper que em contestis. Adeu!
Hola Mirta!
Moltes gràcies per la teva sinceritat i pel teu interès en la novel·la. A mi em va passar una cosa semblant a la que em comentes. Jo també vaig tenir mala sort amb les lectures de l’institut i la majoria no em van agradar. De fet, vaig començar a escriure per crear aquelles històries que a mi m’hauria agradat llegir; per aquest motiu escric. Al capdavall, Ombres a la foscor és un llibre que m’hauria agradat llegir a l’ESO. M’agrada la tensió que s’hi respira i el meu moment preferit és quan l’Adri i la Laia estan a la torre de l’Homenatge del castell. Una abraçada!
Bon dia. Som l’Hector i Gisela i som alumnes de 2n d’ ESO de l’institut IES Llucmajor.
Hem llegit el teu llibre “Ombres a la foscor”, i ens ha agradat molt la intriga del llibre en general, però ens agradaria que el final del llibre fos tancat.
Tenim una pregunta: qui és que tira el petard a la tenda?
Gràcies i enhorabona.
Hola Gisela i Hèctor,
Aquesta és la pregunta que gairebé tots els vostres companys s’estan fent. Com he explicat en altres comentaris, qui llança el petard és la germana de l’Alèxia, la companya de classe de l’Adrià i el Xavi a qui li va esclatar un petard a la cara durant l’excursió a la muntanya. Espero haver-vos resolt el gran dubte. Gràcies per llegir-me!
Hola, Artur Padilla
Nosaltres som en Marc i en Pau i anem a l’institut de Llucmajor a 2n ESO.
Hem llegit el teu llibre Ombres a la foscor i et voldríem fer algunes preguntes:
1-Qui va tirar el petard dedins la tenda?
2-Ha passat de veres la història?
3-En Grenyes i na Paula han acabat junts?
4-N’Adria ha anat a la policia? Què ha passat al final?
Moltes gràcies per la teva atenció. Esperem que vegis el missatge i ens ressolguiis aquests dubtes.
Una aferrada d’en Pau i en Marc.
Hola nois!
Mare meva! Quantes preguntes! Doncs les dues primeres preguntes les he anat responent als vostres companys, així que em centraré en la tercera i la quarta. El Grenyes i la Paula són dos personatges ben diferents; és cert que podríem pensar que podria haver-hi certa atracció entre tots dos, però la novel·la no ho especifica i correspon als lectors deudir què pot passar entre tots dos. Pel que fa a l’Adrià, sí, el noi s’ha proposat anar a la policia i confessar allò que van fer el Xavi i ell. A partir d’aquí, serà la justícia qui decideixi quina sanció els correspon.
Gràcies pel vostre interès!
Bon dia, Arturo Padilla.
Nosaltres som uns alumnes de segon d’ESO de l’IES Llucmajor (13 anys) i lectors del teu llibre “Ombres a la foscor”. Ens agradaria donar-te’n la nostra opinió, ja que ens ha agradat molt en general, però especialment quan el Xavi quasi cau pel penya-segat i la relació entre l’Adrià i la Laia.
Per altra banda, ens agradaria demanar-te el següent dubte: després de tota la història i de tot el que passa, l’Adrià i el Xavier tornen a recuperar la seva amistat?
Moltes gràcies i enhorabona!
Hola Cata i Oliver,
Us agraeixo la vostra opinió tan sincera i entusiasta. Pel que fa al Xavi i a l’Adrià, cada lector hauria d’imaginar com continua la història a partir d’ara. De tota manera, crec que les amistats de vegades es trenquen. Pot haver-hi canvis de personalitat, d’interessos, de maneres d’entendre el món… Sigui com sigui, aquests canvis poden fer que els camins de dues persones se separin per sempre. I això és el que penso que els passarà a l’Adri i al Xavi. Salutacions!
Bon dia Arturo Padilla,
Som alumnes de l’IES Llucmajor de 2n d’ESO, els nostres noms son Neus i Patrick i les darreres setmanes ens hem llegit el teu llibre Ombres a la Foscor a la classe de català.
Ens ha agradat molt, ens ha transmès molta intriga i misteri. El que més ens ha agradat ha estat el fet de no saber el que havia passat fa quatre anys i ganes de saber qui era l’ombra.
Voldríem saber qui va tirar el petard realment al final del llibre quan cap dels dos nens l’havia tirat. També tenim la curiositat de saber si aquesta història està basada en fets reals.
Esperem que rebis el nostre missatge i ens puguis contestar els nostres dubtes.
Gràcies, Arturo
Neus i Patrick, 2n ESO
IES Llucmajor
Hola Neus i Patrick!
Un gust saludar-vos. Gràcies per transmetre’m les vostres impressions. La pregunta sobre el petard l’he respost en altres comentaris que podeu repassar. Pel que fa a la qüestió de si la novel·la està basada en fets reals, la resposta és que no, tot i que hi ha pinzellades autobiogràfiques, com ara una acampada que vaig fer amb uns amics a la muntanya de Sant Miquel. Abraçades!
Hola Arturo, nosaltres som n’Isabella i en Pau. Som alumnes de 2n d’eso d’el IES Llucmajor i tenim 13 anys. Hem llegit el llibre de “Ombres a la foscor” i et volíem donar la nostra opinió.
Lo que ens ha agradat més del llibre ha estat la part de quan en Xavi quasi cau cap el penya-segat per cupa de la ombra misteriosa.
El moment que menys ens ha agradat és quan la Laia es va enfadar i es va posar a plorar perquè l’Adrià li va donar un petó.
Dit això et volem demanar una pregunta del final.
Qui va ser el que a tirar el petard a la tenda de campanya?
Esperam la teva resposta, salutacions.
Isabella i Pau.
Hola Isabella i Pau,
Gràcies per les vostres opinions. I pel que fa a la vostra pregunta, qui va llançar el petard va ser la germana de l’Alèxia, la noia a qui li va esclatar el petard el dia de l’excursió.
Una abraçada!
Hola, Arturo, som en Marc i en Noah, de l’IES Llucmajor de segon.
Hem llegit un dels teus llibres, Ombres a la foscor.
Ha estat molt interessant i intrigant, ens ha agradat molt quan ens han revelat que els culpables de l’escàndol dels petards havien estat el germà de l’Adrià i l’amic, no era d’esperar.
A més a més, tenim una pregunta que el llibre ens ha quedat en interrogant. Ens referim a qui va tirar el petard a la tenda; ens agradaria saber si algun dia ens revelaràs la identitat o ho deixaràs en incògnita.
Esperam que escrivís més llibres semblants a aquest.
Hola Marc i Noah,
Qui va llançar el petard a la tenda ha estat la germana de l’Alèxia, l’antiga companya de classe de l’Adrià i el Xavi. Com que aquesta noia va sobreviure, és lògic pensar que tingui ganes de revenja. Una abraçada!
Hola, som en Joan i na Itziar de 2n A de l’IES LLUCMAJOR, de Mallorca.
Hem llegit el llibre “OMBRES A LA FOSCOR” i ens han agradat molt els dos darrers capítols. Són molt interessants. També ens ha agradat la part de la foto i la del joc “Veritat, Atreviment o Penyora”.
Voldríem saber si faràs una segona part?
Hola Joan i Itziar,
Gràcies pel vostre comentari. M’alegro que us hagi agradat la novel·la. Malauradament, no n’hi haurà segona part, ja que ben sovint les segones parts d’una novel·la no estan a l’alçada de la primera i em sabria greu trencar les vostres expectatives. Ara bé, us recomano La casa del cementiri de cotxes. Una abraçada!
Hola, la verdad que me ha gustado mucho tu libro. Tengo dos preguntas.
¿Con qué adjetivos describirías a Xavi y a Adri? ¿Con qué adjetivos los diferenciarías después de la ruptura de la amistad que tuvieron?
Gracias
¡Ey Òscar!
Creo que Xavi es impulsivo y Adri es más contenido. Después de que su amistad se rompa, Xavi se vuelve vengativo y Adri, honesto.
¡Espero haberte ayudado!
Hola me encanta tu libro muy original
¡Ey Elver!
¡Qué bueno leerte! Me esfuerzo por que cada libro tenga lo mejor de mí.
¡Un abrazo!
Hola.
En mi instituto estamos haciendo un trabajo sobre uno de tus libros, el de Ombres a la foscor, y he de decir que es un libro muy bueno, aunque me hubiese gustado una segunda parte o que al final se desvele el tercer rebelde por así decirlo.
¡Un saludo desde Reus!
¡Ey Eric!
¡Gracias por escribirme!
Entiendo que el final genere dudas, pero eso consigue que vosotros os devanéis los sesos para intentar averiguar qué ha pasado. Y, como escritor, me encanta que le deis esa segunda vida al libro. ¡Un saludo desde Barberà del Vallès!
Podrías venir al instituto de Antoni Marti franques otra vez?
¡Hola, artista!
Nunca se sabe. ¡Me alegro de que te haya quedado un buen sabor de boca con la visita.
¡Cuídate!
Me encanta tu libro.
¡Hola Marcos!
Muchas gracias por tu comentario.
¡Un abrazo!
Faras un segon llibre d’aquest llibre o pel·licula??? M’agrada molt aquest llibre, estic ansios per una segona part, això no pot quedar aixi si us plaaaau.
Bones!
En principi no tinc pensat cap segona part. Hi ha una dita que diu que les segones parts mai van ser bones, així que prefereixo que us quedeu amb un bon record de la novel·la abans que espifiar-la amb una segona part que potser no està a l’alçada.
Una abraçada!
Maravillos.
Hola Elver!
T’ho agraeixo.
Abraçades!
eres muy bueno escribiendo
¡Gracias, artista!
¡Hola!
Estoy haciendo un trabajo sobre tu libro de ombres a la foscor y tengo que describir a los personajes. Me podrías explicar cómo son la Sheila y la Paula
¡Gracias!
Hola anónimo,
Lo siento, no puedo hacerte parte de los deberes de tu trabajo por cuestiones éticas y profesionales.
¡Seguro que tú lo consigues!
oye una pregunta a quien le tiran el petardi y quien lo tira
saludos maquina
Hola anònim!
Escriu-me el teu correu al comentari perquè et contesti per privat, ja que no vull fer spoilers 😉
Hola, Artur, una pregunta quines sensacions sentes quan escrius un llibre? Perquè ara amb la meva classe ens estem llegint Ombres a la foscor i em pareix interessant
Hola, Anastasia!
Quan escric un llibre, sempre sento molta emoció, perquè sempre intento imaginar-me les escenes que descric com si fossin reals i procuro posar-me a la pell dels protagonistes. A més, en acabar la novel·la, m’envaeix una gran felicitat.
Una abraçada!
Hola!
M’ha encantat aquest llibre. No tinc paraules!
Després de llegir-me l’última frase necessito segona part!
Hola anònim!
Moltes gràcies per haver-te’l llegit i per escriure’m.
Em fa molta il·lusió. Malauradament, no hi haurà segona part. Prefereixo que us quedeu amb el bon regust de boca abans que arriscar-me amb una segona part que no estigui a l’alçada. De tota manera, si t’agrada la temàtica de la por i el suspens, et recomano La casa del cementiri de cotxes.
Una abraçada!
hola Arturo, de deberes para el instituto tengo que hacer algo relacionado con tu libro… y lo que quiero hacer como un mini fragmento de como seria la segunda parte de este libro… tu que hubieras añadido
¡Hola Joel!
Me parece una propuesta muy original y creativa. Yo creo que puedes centrarte en la relación de Adrià y Laia en los meses venideros, así como el momento en el que Adrià va a la policía para denunciar lo que ocurrió cuatro años atrás… ¡Suerte!
Una pregunta al final pot ser que la que tiri el petard és el fantasma de la noia que va morir?
Hola Jordi!
Et contesto per privat, ja que no vull fer spoilers.
Gràcies per comentar!
Hola crack, soc aquella persona que et va preguntar si farias algun llibre de futbol, de la escola tecnos. Hem pots fer un mini resum del capitul 9 porfa.
Hola Xavi!
Et recomano que te’l llegeixis! Segur que te’n surts amb el resum.
Ànims!
Hola Arturo!
m’he llegit el teu llibre d’ombres a la foscor a l’institut i fins i tot l’he llegit al pati! Vull saber si penses escriure una segona part perque tinc molta intriga despres de l’última frase 😉 Soc la teva fan i espero que hi hagi una saga de llibres d’ombres a la foscor!
Hola Abril!
Gràcies per escriure’m! M’encanta que el llibre hagi estat addictiu per a tu. De moment no tinc pensada una segona part, però si vols que parlem del final, escriu-me un correu. És arturo_padilla@hotmail.es.
Una abraçada gegant!
hola Arturo!
M’he llegit al teu llibre al cole i m’a agradat molt!
Hola anònim!
Me n’alegro molt!!! Potser us visito a l’institut.
Una abraçada!
Hola crack!
Moltíssimes gràcies pels ànims. Em fa apostar per aquesta professió, que té moments de tot, però que val la pena quan em trobo lectors i lectores com tu, que valoren i agraeixen entusiasmats la meva feina.
Moltes gràcies per tot!
Hola Arturo me he leído tu libro en el colegio y es muy interesante,no puedes parar de leer cuando lo empiezas,me lo leí antes que todos los demás
Hola Aritz!
Moltíssimes gràcies pels ànims. Em fa apostar per aquesta professió, que té moments de tot, però que val la pena quan em trobo lectors i lectores com tu, que valoren i agraeixen entusiasmats la meva feina.
Moltes gràcies per tot!
el llibre m’he le llegit amb l’escola i la veritata el tornaria a llegir, sort.
Hola!!
Moltíssimes gràcies per les teves paraules. Em fa molta il·lusió que el llibre t’hagi entusiasmat fins al punt d’estar disposat/da a rellegir-te’l.
Abraçades!
Hola Arturo!
M’agradada molt el teu llibre d’Ombres a la foscor i quan començo a llegir-lo ja no paro de llegir. Eres un buen escritor, no pares de escribir!!Et vull fer dues preguntes.
1. ¿Por qué decidiste poner ese título y no otro?
2. ¿Qué personaje de tu libro te gusta más y cómo lo creaste?
¡¡Espero tu respuesta!!!
Ei Clara,
Moltíssimes gràcies per les teves preguntes. Et responc:
1) Vaig decidir posar aquest títol perquè em semblava molt suggerent. Volia crear un halo de misteri des de l’inici i em va semblar força captivador.
2) El meu personatge preferit és El Grenyes. M’encanta el seu tarannà despreocupat, ja que aporta humor a la novel·la i exerceix de contrapunt a la part dramàtica.
Una abraçada!
Hola me gustó mucho tu libro me lo he leído unas 10 veces enhorabuena por este grandioso libro Arturo
Hola Noa,
Moltes gràcies per les teves paraules. Deu n’hi do!! Deu vegades?? Te’l sabràs de memòria! 🙂
Cuida’t!
Hola Arturo, me ha fascinado tu libro.
En que te has inspirado para escribirlo?
Hoy has venido a hablar de tu libro nadar o morir y nos has explicado cosas sobre ombres a la foscor al colegio les Neus y me ha dejado curiosidad saberlo.
Hola Noa!
Gràcies per escriure’m. Doncs mira, la idea va sorgir arran d’una acampada que vaig fer amb els meus amics i la meva germana a la muntanya de Sant Miquel (a Montornès) una nit d’estiu. Ens va encantar l’experiència i vaig pensar… què passaria si es cometés un intent d’assassinat? I la meva ment va començar a donar-hi voltes. Una abraçada!
Hola Arturo! Me ha encantado tu libro!!
Pero me quedo con la intigria de quien… No quiero hacer espoiler por eso te dejo mi gmail para contactarnos . Ojala hubiera una peli de este libro o segunda parte. Gracias por escribir este grandioso libro.
¡Buenas!
Muchas gracias por tus palabras. No sabes cuán feliz me hacen. Por desgracia, no habrá segunda parte ni peli de la novela, pero si algún día te conviertes en directora de cine, ¡encantado de que te acuerdes de mi libro! 😉
Hola Arturo!
M’acabo de llegir el teu llibre per els deures de les vacances d’estiu, i m’he llegit molts altres teus que m’han encantat. Aquest m’ha deixat molt intrigada, i et volia preguntar si hi haurà un segon llibre d’Ombres a la Foscor.
Hola Anna!
Moltíssimes gràcies per escriure’m! M’animen molt comentaris com el teu. Malauradament, no hi haurà segona part del llibre d’Ombres a la foscor.
Em sap greu!
Hola, bones he vist que el teu llibre té molt bones valoracions, em podries fer un resum per veure si m’anima a llegir-m’ho.
Ei Pol!
Doncs crec que el resum el tens en la descripció. Només et dic tres paraules: por, girs i tensió!
Hola,soy un joven estudiante,cada dia en nuestro instituto lemos media hora diaria y nos toco leer un libro tuyo me gusto mucho desde entonces y ara estoy leyendo un libro tuyo que se llama la Tempesta mucho animo para tus proximas historias,por cierto decrubi esta web gracias a mi profe de Catalan.
¡Hola!
Me alegro de que te haya gustado tanto el libro. ¡Y gracias por tus ánimos!
¡Un abrazo enorme!
Hola, Arturo.
Una alumna em pregunta si hi ha pel·lícula del teu llibre, ja que li ha agradat moltíssim.
Gràcies.
Bon dia!!
Doncs m’encantaria que hi hagués pel·lícula del llibre, però malauradament sento comunicar-vos que no. De tota manera, si algú acaba sent director de cinema i s’anima… jo encantat!!
Una abraçada!
Hola Arturo.
Em pots dir com et vas inspirar per fer el llibre de Ombres a la foscor.
Hola anònim!
Doncs em vaig inspirar en una excursió que vaig fer amb els meus amics a la muntanya de Sant Miquel fa uns quants anys. Vam passar la nit en una tenda de campanya i em vaig adonar que seria el lloc ideal per cometre qualsevol crim.
Gràcies per escriure’m!
Hola Arturo,
Som els nins i nines de 6èC i ens hem llegit Ombres a la Foscor.
Et voldriem demanar el teu correu per demanar-te una cosa.
En el podries donar???
Hola guapus!!!
I tant! El meu correu és arturo_padilla@hotmail.es
Estic desitjant saber la vostra petició.
Un petonàs!
Molt bon llibre! Enhorabona, som d’ESO i ha estat un treball molt bo, ja que el llibre és molt bo!
Ei Jonney!
Doncs felicitats pel vostre treball. Si heu gaudit del llibre i heu gaudit de fer-ne el treball, jo em sento ben feliç.
Gràcies!
Hola Arturo!
Només vull que sàpigues que el teu llibre ha sigut el millor llibre que he llegit mai! I ara ets el meu autor preferit.
M’agradaria que per Sant Jordi de l’any que ve vinguéssis a Reus.
Petons!
Hola Emma!
Deu n’hi do! Quin honor! M’alegro d’haver-me convertit en el teu autor preferit. Et recomano “Entre dos blaus”. Ja em diràs!!
Faràs una continuació?
Hola!
Doncs no tinc pensat fer cap continuació, però el fet que em preguntis això vol dir que la novel·la t’ha agradat. Gràcies per esciure’m!
Hasta Malloca, tambén llega tu obra. Mi hijo se lo tiene que leer en un fiin de semana, luego te cuento. Mucha suerte con tu trabajo.
¡Hola!
Muchas gracias por tu opinión. Me alegra saber que la obra llega tan lejos. ¡Te agradecería mucho saber tu opinión!
Un abrazo,
Arturo
Hola, em paso per aqui per dirte que m’he llegit Presoners del Mar i Ombres a la Foscor, i m’han encantat massa. L’únic que em deixa una mica dessebuda, es que tant en un com en el altre el final queda una mica obert. I et volia preguntar si en algun moment faras una segona part.
PD: estic “escribint un llibre” i m’agradaria que em donesis la teva opinio, només si vols. A si que m’agradaria poder enviarte la part de llibre que tinc. Si puc, enviam un correu cusnoa@gmail.com.
Segueix escribin, m’encanten els teus llibres.
Hola Laura,
Moltes gràcies pels teus ànims. En principi, no hi ha cap segona part publicada dels llibres que em dius; la gràcia és que t’imaginis tu mateixa com continuen les històries.
T’escric al correu i parlem!
hola Arturo m’agradaria que vingesis a l’escola pero crec que vindras
Hola Carlos,
Efectivament, vindré a la vostra escola i així ens podrem conèixer en persona. Ja queda menys!
A quina escola vas?
Doncs si et refereixes a quina escola vaig estudiar, va ser a Can Parera (Montornès del Vallès).
Ja en fa uns quants anys, d’allò!
Una abraçada!
https://www.youtube.com/edit?video_id=xwoJlqQKyBk&video_referrer=watch
Resumen de capitulo 4 para el colegio enviarmelo al 608848060
Hola anònim,
Et recomano que te’l llegeixis tu mateix 😉
En mi clase hemos leído Presoners de mar y ahora Ombres a la foscor, eres un crack, y me han dicho que te pasarás por mi instituto, ¡qué ganasss!
Hola, anónim@ del Joan Oliver.
¡Me alegra saber que os leéis dos libros míos en vuestro instituto! Me encanta cuando podemos comparar los dos libros y preguntaros cuál os ha gustado más. ¡Un abrazo y espero vernos en breve!
Yo ya m’ he llegit dos libres teus. M’han encantar els dos y m’agradaria llegirme aquest. Pero cert, jo tambe soc de Montornès! Pero mai t’ he vista pel carrer…. Pero cert…. A quin institut vas estudiar? Jo estudio al Marta Mata!
Hola Paula,
Moltes gràcies pel teu comentari i per la teva aposta. Vaig estudiar primària a Can Parera i secundària al Vinyes Velles. Tant de bo ens puguem veure pel carrer. Una abraçada!!
Hola Arturo!
M’encanten tots els llibres teus que he llegit fins ara (La tempesta, Nadar o morir i Presoners del mar). Quan començo a llegir, no puc parar. Les lectures em duren màxim un dia.
I ara em moro de ganes de llegir els altres que em queden.
Mai et cansis d’escriure!!
Fins aviat.
Hola Abenet,
Moltes gràcies per ser una persona tan lleial i haver-te llegit tres llibres meus.
No saps quant agraeixo comentaris com els teus i m’animes a continuar lluitant en un món tan complicat com aquest.
Una abraçada enorme!!
Arturo
Molt bonic aixo que fas
Gaudeixo molt fent aquesta professió!
I és molt bonic trobar gent agraïda com tu!
¡Hola Arturo! Quería decirte que este libro me ha encantado por la historia, sobre todo, porque he leído casi todos tus libros como Nadar o morir. Pues nada, solo quería comentarte que esta novela ha sido una de las mejores que has redactado. ¡Un saludo!
Hola Shakir,
¡Eres un crack! Muy poca gente se ha leído más de dos libros míos, así que me parece estupendo que te hayas motivado con mis novelas y que ya tengas una preferida. ¡Gracias por tu apuesta!
Me ha encantado el libro, pero la verdad me hubiera gustado saber un poco más sobre “ella”
Hola,
Te agradezco el comentario y, sobre todo, que no hayas hecho ningún spoiler en público. Aunque coincido contigo en que hubiera estado bien hablar más sobre “ella”, también tiene su gracia que todo quede envuelto en un halo de misterio. ¡Cuídate!
Con lo buen escritor que eres, ¿por qué te has hecho conocer solo por Nadar o morir y no por los otros?
¡Hola!
Intento darme a conocer por cualquiera de mis libros, pero cada instituto decide cuál poner de lectura…
¡Un saludo!