Xerrada al Damià Campeny
I trenta! Aquest matí he visitat la gent de 1r i 3r de l’institut Damià Campeny de Mataró per xerrar sobre Prisioneros del mar i Nadar o morir respectivament. En general, les sis trobades han anat força bé i l’alumnat s’ha mostrat participatiu, atent i emocionat amb la visita. Fins i tot, alguns de 1r s’havien comprat Entre dos blaus pel seu compte, la continuació de la novel·la dels bussejadors. A la darrera xerrada amb els de 3r, hem comptat amb la intervenció de l’Àlex, un alumne de 4t que el curs passat va quedar finalista del Concurs de booktrailers juntament amb els seus companys. El seu booktrailer de Nadar o morir, una autèntica obra d’art, se centra en el patiment i l’angoixa del personatge del Bruno. És el segon any consecutiu que alumnes del Damià Campeny queden finalistes al concurs. A veure si a la tercera va la vençuda… Un cop més, m’he sentit com a casa. Gràcies, Lidia, per la teva proximitat i l’organització de tot plegat. A reveure!
Bueno aqui estamos Izan el mismo en el que cogiste para leer el Libro de toda la classe
un orgullo q hayaas venido a este instituto
L’orgull i el plaer és meu. Va ser un dia intens, però molt guai!
Hola Izan,
Gràcies per oferir-te i llegir davant dels teus companys!
Moltes gracies per haver-hi vingut al nostre institut, tenia moltes ganes de coneixer com era un dels autors dels meus llibres preferits. Per cert, soc la nena que estaba al costat de la Laia, una nena que t’ha fet un parell de preguntes en la primera hora de clases, em dic Ingrid, de fet et volia fer una pregunta: com es el teu dia dia en la teva vida? Sento curiositat ja que sempre he pensat com seria la rutina d’un escriptor bastant famós. Tambe crec si tindria temps fare un book trailer de entre dos blaus per participar al concurs! Moltes gracies per haver-me firmat el llibre.
Hola Íngrid!
Gràcies per escriure’m. T’ho agraeixo de tot cor. El dia a dia d’un escriptor no és res de l’altre món. Entre setmana acostumo a tenir xerrades literàries als instituts i també intento escriure una mica cada dia. De fet, ara mateix estic escrivint una novel·la de la Guerra Civil i també implica que m’haig de documentar, llegir llibres que parlin de l’època, parlar amb historiadors…
Una abraçada!