L’escenari de “El Torneig dels Núvols”
La novel·la de El torneig dels núvols s’ambienta en una ciutat inventada, Mangore, que està inspirada en una colònia minera situada a la població de Cercs (Berguedà, Catalunya). L’11 d’agost de 2022 vaig anar amb uns amics per explorar una mina de carbó abandonada. Quan vaig arribar a la població, el primer que em va sorprendre va ser la gran torre d’una central tèrmica abandonada. Encara que aquesta central produïa electricitat cremant carbó, em va semblar una central nuclear de primeres. I d’aquí va sorgir una pregunta: per què es va abandonar la central nuclear? I si s’hagués produït un accident? Quanta gent hauria sobreviscut? I si, en comptes d’un accident, hagués estat una cosa intencionada? D’aquí va sorgir la idea de la Gran Catàstrofe, una guerra nuclear que va eliminar la major part de la població mundial.
Vam començar la visita pels blocs de pisos dels antics miners que havien treballat a la mina. Tots ells estaven abandonats. De seguida vaig veure que eren vivendes humils, de classe treballadora, on havien viscut els treballadors amb les seves famílies. D’aquest barri gris i pobre, va sorgir l’escenari dels barris en blanc i negre de Mangore. A la novel·la, l’Aaron comenta que no li agradava el seu barri: que els edificis semblaven els mòduls d’una presó immensa.
D’altra banda, vam endinsar-nos en una mansió abandonada, la casa del comte de Fígols, una luxosa casa de planta quadrada que semblava un castell. Era l’edifici que va construir-se el propietari de la mina, José E. de Olano, poc abans que el rei Alfons XIII el nomenés comte. En visitar aquesta enorme mansió, on podrien viure moltes persones, va sorgir la idea del Bastió, una fortalesa enmig dels barris pobres que representava el poder sobre la població.
I, després, vam entrar a la mina, un passatge molt llarg que es perdia en l’infinit. L’aire era dens i costava de respirar. En alguns trams del túnel, encara es conservaven els rails i, fins i tot, una vagoneta. Finalment, vam sortir per on havíem entrat. Aquest túnel em va inspirar per crear la Porta del No-Retorn.
Avui has vingut a la meva escola i m’has preguntat amb qui crec que la Ruth podria tenir una conversa interessant al segon possible llibre del torneig dels núvuls i encara que el lògic seria que fos amb l’Erika, per la seva amistat i que ara és la lider crec que també podria ser interessant una conversa amb el Borja.
Hola Alba!
Gràcies per la teva aportació. Crec que el Borja és un personatge que pot donar molt de joc, perquè gairebé no sabem res d’ell i pot donar una perspectiva interessant als personatges “des de l’altra banda”.
Una abraçada!
Hola Arturo de nou! Soc el mateix nen en Jan! Et vull dir que Avui 28 de desembre vaig a cercs a veure les mines i la experiencia que vas passar! Una forta abraçada!
Hola Jan!
Quina emoció! Doncs ja em diràs què et sembla! Si em vols escriure per Instagram, és aquest @arturopadilladejuan.
Una abraçada!
Hola Arturo, soc un nen de l’institut Manolo hugue. Avui día 5 de desembre e tingut que marxar a mitja xarada un plae aberte conegut.
Ei Jan!
Quina rapidesa! Gràcies per haver-me escrit. El plaer ha sigut meu. M’ha encantat trobar-me amb tots vosaltres.
Una abraçada!