Xerrada a l’escola SantaPau-Pifma

I trenta-nou! Aquest matí he conegut la promoció de 1r de batxillerat de l’escola SantaPau-Pifma de Barcelona per xerrar sobre Ens veiem demà. És el segon any consecutiu que visito el centre i m’ha agradat compartir una estoneta amb uns estudiants madurs i reflexius, entre els quals hi havia bons lectors i, fins i tot, escriptors. He descobert que el relat que més ha agradat els estudiants ha estat Fronzenlife, de l’Alba Dalmau, tot i que el meu també ha tingut alguns adeptes. A la ronda d’intervencions, m’han fet una pregunta que m’ha sobtat perquè era la primera vegada que me la feien des que volto pels centres: com ha canviat la meva escriptura des que vaig publicar el meu primer llibre fins ara. Quin nivell! La meva resposta ha estat que a mesura que escrivim anem prescindint de les explicacions innecessàries i ens centrem en els detalls significatius. Gràcies per la vostra atenció. Gràcies, Marylin, per la teva aposta per l’antologia. I gràcies, Carme, per la teva proximitat. Una abraçada!