Xerrada al Cim
I cinquanta-una! Avui he visitat els alumnes de 3r de l’Escola El Cim de Vilanova i la Geltrú per xerrar sobre Nadar o morir. Ha estat una xerrada molt dinàmica, plena de riures, entusiasme, mans aixecades i, sobretot, molt bon rotllo. A més a més, s’ha produït un moment màgic que mai abans m’havia passat. Davant d’una explicació que he fet sobre l’assetjament escolar, un alumne ha aixecat la mà i m’ha demanat explicar la seva història. Ell, que només porta dues setmanes en aquest centre, ha reconegut davant tots els seus companys que ha patit assetjament escolar a l’anterior centre on estudiava, havent-se d’enfrontar a burles i insults denigrants d’altres estudiants. Tot just acabar el seu relat, l’hem fet un aplaudiment efusiu per la seva valentia. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva història! I gràcies a tots vosaltres per la vostra empatia, respecte i comprensió. Una abraçada ben forta!
Hola Arturo, m’ha agradat molt la teva xerrada, espero tornar te a veure:t
Ei Jorge!
Gràcies per les teves paraules!
Tant de bo ens tornem a veure!
Arturo, que tal? Em va agradar molt la xerrada ens vas fer a la nostra escola El Cim. Em va agradar molt saber coses sobre tu i com vas desenvolupar el teu llibre. Bueno espero que tornis un altre any, t’esperem amb els braços oberts. Moltes gràcies, Arturo. Fins la propera.
Hola Fèlix!
Moltes gràcies per les teves paraules, de debò. Vaig quedar encantat amb la vostra visita i repetiria una i vint vegades. Tant de bo ens tornem a veure!