Xerrada al Pere Barnils

I vuit! Aquest matí m’he trobat amb la gent de 3r de l’institut Pere Barnils de Centelles per xerrar sobre La tempesta. M’ha agradat molt el bon rotllo que hem tingut, la bona participació i el grau de profunditat en les intervencions. A més a més, s’han produït moltes anècdotes curioses i entranyables, com ara que una alumna em donés la mà quan mai toca ningú, que un alumne em fes un petó a l’espatlla o que em desapareguessin les meves claus després de la xerrada. De fet, la Mita i jo ens hem passat una bona estona buscant-les, però no eren enlloc: ni a l’auditori, ni a secretaria ni a les aules. Al final, a la Mita se li ha acudit buidar la seva bossa i, ves per on, se les havia guardat sense voler. Quin momentàs! Gràcies a tots per tot i, especialment, Mita, gràcies per ser com ets.  No canviïs! Una abraçada, Heura!