Hola Arturo! Sé que vaig una mica tard, però el temps pasa volan, feia dies que volia trobar una estona per escriure’t.
La veritat esque el llibre em va encantar a més la nostra estimadissima profsora ens ho llegia de manera que realment et posaves a la pell dels personatges.
Graciies per una historia tan fantastica, i dir-te que has escrit un llibre genial!
La xarrada va ser entretinguda i divertida i no se que mes dir 🙂
Moltes gracies Arturo, atentament Claudia;)
Hola Clàudia,
Més val tard que mai! T’agraeixo de tot cor que m’hagis comentat l’entrada després de tants dies, però alguna cosa bona et vaig deure transmetre perquè temps després encara te’n recordis, de mi. Una abraçada ben gran i gaudiu amb la Mita, que és una de les millors professores que he conegut. Cuida’t!
Hola Arturo! Em va encantar que vinguesis a fer-nos la xerrada a l’institut! Va ser molt interessant el fet de conèixer algú que ha aconseguit una de les meves metes personals, com és escriure. I també confeso que sóc una de les persones que es va emocionar amb el final, realment m’agrada molt com escrius!
Hola Mar!
Gràcies per haver-me comentat i per la teva sinceritat. No hi ha tanta gent que reconegui públicament que el llibre l’ha fet plorar i saber que a tu t’ha passat em fa sentir molt content, perquè fa la literatura màgica. El fet que una història fictícia et faci plorar com si fos una situació real significa que la història s’ha endinsat en el teu cor. T’animo a continuar escrivint i fer possible que la gent senti aquesta màgia que tenen els llibres. Una abraçada gegant!
Hola Arturo! Sé que vaig una mica tard, però el temps pasa volan, feia dies que volia trobar una estona per escriure’t.
La veritat esque el llibre em va encantar a més la nostra estimadissima profsora ens ho llegia de manera que realment et posaves a la pell dels personatges.
Graciies per una historia tan fantastica, i dir-te que has escrit un llibre genial!
La xarrada va ser entretinguda i divertida i no se que mes dir 🙂
Moltes gracies Arturo, atentament Claudia;)
Hola Clàudia,
Més val tard que mai! T’agraeixo de tot cor que m’hagis comentat l’entrada després de tants dies, però alguna cosa bona et vaig deure transmetre perquè temps després encara te’n recordis, de mi. Una abraçada ben gran i gaudiu amb la Mita, que és una de les millors professores que he conegut. Cuida’t!
Hola Arturo! Em va encantar que vinguesis a fer-nos la xerrada a l’institut! Va ser molt interessant el fet de conèixer algú que ha aconseguit una de les meves metes personals, com és escriure. I també confeso que sóc una de les persones que es va emocionar amb el final, realment m’agrada molt com escrius!
Hola Mar!
Gràcies per haver-me comentat i per la teva sinceritat. No hi ha tanta gent que reconegui públicament que el llibre l’ha fet plorar i saber que a tu t’ha passat em fa sentir molt content, perquè fa la literatura màgica. El fet que una història fictícia et faci plorar com si fos una situació real significa que la història s’ha endinsat en el teu cor. T’animo a continuar escrivint i fer possible que la gent senti aquesta màgia que tenen els llibres. Una abraçada gegant!