Ei Marc!
Moltes gràcies per escriure’m, pel teu entusiasme i pel teu interès per veure’m en Sant Jordi. De tota manera, no signaré llibres el dia 23 d’abril, però et recomano que em segueixis a Instagram per estar a l’aguait de futures signatures de llibres.
Cuida’t!
He d’admetre que amb tots els teus llibres que m’he llegit (que bàsicament són Nadar o morir i Supervivientes detras de las cámaras) he gaudit molt. Jo soc una noia molt lectora, d’aquelles que el primer que fan quan es lleven és llegir i l’últim que fan abans d’anar-se’n a dormir és llegir més, i al adonar-me que els teus llibres eren tan bons em va sorprendre no haver sentit a parlar mai de tu. Sincerament, m’encanten els llibres que tenen una part així més fosca, que tenen un passat dolorós, també m’agrada molt que estiguis quasi a punt d’acabar el llibre i encara no ho sàpigues tot, t’anima a no parar de llegir. Suposo que amb el que t’acabo d’explicar has entès que el llibre que m’ha agradat més ha sigut Nadar o morir. A més a més, per molt estrany que sembli, perquè un llibre m’agradi moltíssim i m’arribi al cor m’ha de fer riure, sentir por, ansietat i també m’ha de fer plorar. I amb la història del Bruno de llàgrimes em van sobrar. Només em queda felicitar-te molt per les teves històries, ja que una de les meves passions és escriure i (encara que mai he escrit un llibre molt llarg) sé lo difícil que pot arribar a ser redactar una història que només existeix al teu cap, és complicat donar-li vida a personatges imaginaris, és també molt difícil fer que els personatges arribin al cor de la gent que els llegeix. Però tranquil, to ho has aconseguit amb èxit. Espero que et sentis orgullós de les teves obres perquè valen molt i són molt bones i espero que no deixis mai d’escriure.
Hola Sara!
Ostres, moltíssimes gràcies per la teva honestedat i les teves paraules d’elogi. Em fa il·lusió saber que t’agrada llegir, que et prens la lectura com un plaer i no tan sols com una obligació. Estic d’acord que la lectura ens ha de remoure emocions, ens ha de despertar sentiments, ens ha de generar riures, ens ha d’embolcallar completament. Tant de bo no perdis mai la teva passió per llegir. I, de fet, llegir és la millor escola per escriure, així que et desitjo molta sort en la teva vessant d’escriptora. Si t’animes, pots presentar-te al premi Jordi Sierra i Fabra per a escriptors joves. Qui sap! És un certamen que publica el llibre guanyador i t’obre una porta al món de la literatura. Així vaig començar jo…
Una abraçada!
Ei Marc!
Deu n’hi do! Moltes gràcies per oferir-me aquesta oportunitat. Doncs molts ànims amb la teva fita. Espero que t’agradin les lectures.
Una abraçada!
Hola Arturo, ens va encantar que visitessis el nostre cole i trobem que va ser una molt bona experiència, a més sempre és algo bo poder conèixer l’autor de llibres que has llegit! Moltes gràcies per ajudar-nos a entendre el final de Nadar o Morir. Ens agradaria saber si és facil imaginar-te i poder desenvolupar el tema d’un llibre. Moltes gràcies!
Bona nit!
El final de Nadar o morir és molt controvertit i m’alegro d’haver-vos guiat perquè l’entengueu. Ara bé, espero que mantingueu el secret per als futurs companys que se’l llegeixin. Pel que fa al desenvolupament d’un tema, tot depèn de si la història m’atrapa o no. Si jo mateix tinc ganes d’escriure el llibre, se’m fa fàcil i lògic. Gràcies per passar-te per la web!
Ei Adam!
Doncs a mi tampoc m’importaria repetir xerrada! Qui sap? Potser el curs vinent ens tornem a veure perquè us heu llegit altres llibres meus.
Abraçades!
Hola Arturo, ara que tinc molts mes llibres teus, faras firmes a algún lloc per Sant Jordi?
Ei Marc!
Moltes gràcies per escriure’m, pel teu entusiasme i pel teu interès per veure’m en Sant Jordi. De tota manera, no signaré llibres el dia 23 d’abril, però et recomano que em segueixis a Instagram per estar a l’aguait de futures signatures de llibres.
Cuida’t!
He d’admetre que amb tots els teus llibres que m’he llegit (que bàsicament són Nadar o morir i Supervivientes detras de las cámaras) he gaudit molt. Jo soc una noia molt lectora, d’aquelles que el primer que fan quan es lleven és llegir i l’últim que fan abans d’anar-se’n a dormir és llegir més, i al adonar-me que els teus llibres eren tan bons em va sorprendre no haver sentit a parlar mai de tu. Sincerament, m’encanten els llibres que tenen una part així més fosca, que tenen un passat dolorós, també m’agrada molt que estiguis quasi a punt d’acabar el llibre i encara no ho sàpigues tot, t’anima a no parar de llegir. Suposo que amb el que t’acabo d’explicar has entès que el llibre que m’ha agradat més ha sigut Nadar o morir. A més a més, per molt estrany que sembli, perquè un llibre m’agradi moltíssim i m’arribi al cor m’ha de fer riure, sentir por, ansietat i també m’ha de fer plorar. I amb la història del Bruno de llàgrimes em van sobrar. Només em queda felicitar-te molt per les teves històries, ja que una de les meves passions és escriure i (encara que mai he escrit un llibre molt llarg) sé lo difícil que pot arribar a ser redactar una història que només existeix al teu cap, és complicat donar-li vida a personatges imaginaris, és també molt difícil fer que els personatges arribin al cor de la gent que els llegeix. Però tranquil, to ho has aconseguit amb èxit. Espero que et sentis orgullós de les teves obres perquè valen molt i són molt bones i espero que no deixis mai d’escriure.
Hola Sara!
Ostres, moltíssimes gràcies per la teva honestedat i les teves paraules d’elogi. Em fa il·lusió saber que t’agrada llegir, que et prens la lectura com un plaer i no tan sols com una obligació. Estic d’acord que la lectura ens ha de remoure emocions, ens ha de despertar sentiments, ens ha de generar riures, ens ha d’embolcallar completament. Tant de bo no perdis mai la teva passió per llegir. I, de fet, llegir és la millor escola per escriure, així que et desitjo molta sort en la teva vessant d’escriptora. Si t’animes, pots presentar-te al premi Jordi Sierra i Fabra per a escriptors joves. Qui sap! És un certamen que publica el llibre guanyador i t’obre una porta al món de la literatura. Així vaig començar jo…
Una abraçada!
Hola, sóc jo una altre vegada, gràcies als teus llibres m’he comprat: Prisioneros del mar, Entre dos blaus, i La casa del cementiri de cotxes.
El meu objectiu es llegir-me tots els teus llibres.
Ei Marc!
Deu n’hi do! Moltes gràcies per oferir-me aquesta oportunitat. Doncs molts ànims amb la teva fita. Espero que t’agradin les lectures.
Una abraçada!
Hola Arturo,
Moltíssimes gràcies per la xerrada que ens vas fer! Va ser increïble, em va agradar molt!
Hola Elsa!
Gràcies pel teu comentari! Jo també vaig gaudir molt de coneixe-us!
Una abraçada!
Gràcies per la xerrada, ha sigut un plaer.
Ei Marc!
Gràcies per transmetre’m les teves impressions. El plaer ha sigut meu!
Abraçades!
Hola Arturo, ens va encantar que visitessis el nostre cole i trobem que va ser una molt bona experiència, a més sempre és algo bo poder conèixer l’autor de llibres que has llegit! Moltes gràcies per ajudar-nos a entendre el final de Nadar o Morir. Ens agradaria saber si és facil imaginar-te i poder desenvolupar el tema d’un llibre. Moltes gràcies!
Bona nit!
El final de Nadar o morir és molt controvertit i m’alegro d’haver-vos guiat perquè l’entengueu. Ara bé, espero que mantingueu el secret per als futurs companys que se’l llegeixin. Pel que fa al desenvolupament d’un tema, tot depèn de si la història m’atrapa o no. Si jo mateix tinc ganes d’escriure el llibre, se’m fa fàcil i lògic. Gràcies per passar-te per la web!
Molt bon llibre el nadar o morir, felicitats per lo que estas logrant!
Bones!
Intento ser constant i no llançar la tovallola, encara que he tingut temporades de tot. Gràcies pels ànims!
Hola Arturo, a mi em va agradar molt la xerrada i m’encanta llegir els teus llibres.
Bones!
Doncs si t’animes amb altres lectures meves, encantat de llegir la teva valoració per la meva web.
Abraçades!
M’ho vaig passar molt bé, ens va resoldre totes les preguntes i va ser molt amable i va tindre molte paciencia.
No m’importaria repetir la xerrada.
Jo opino igual, molt divertit, molt amable i ens va resoldre tots els dubtes.
M’alegro que tots els dubtes hagin quedat resolts.
Gràcies pels afalacs!
Ei Adam!
Doncs a mi tampoc m’importaria repetir xerrada! Qui sap? Potser el curs vinent ens tornem a veure perquè us heu llegit altres llibres meus.
Abraçades!